En la Declaració Universal dels Drets Humans (París, 1948), document d’amplíssim consens internacional en què se subratllen els drets bàsics de les persones construïts sobre valors com la dignitat, la llibertat, la igualtat, el progrés, la fraternitat o la no discriminació, s’afirma que «tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, LLENGUA, religió, opinió política o de qualsevol altra mena…»
La realitat és que, a dia de hui, finals de l’any 17 del segle XXI, des d’instàncies jurídiques, policials o sanitàries, o també en sectors com l’economia, l’educació i la cultura, entre altres serveis i establiments amb atenció pública, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones que volen exercir la seua llibertat quant a tria de llengua, si la seua tria és el valencià, cosa que ens preocupa, per descomptat, i molt.
Els estats membres de la comunitat internacional estan obligats a respectar i fer respectar els principis d’aquest document. Però la realitat és que els successius governs espanyols mai no han trobat important desplegar resolutivament aquells articulats de la Constitució que fan referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat Espanyol perquè així l’estructura administrativa estatal incorpore la necessitat de prestar els seus serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia adequant-los a aquesta exigència legal. Per això mateix, instem el govern central que emprenga el desplegament resolutiu necessari per prevenir la casuística estadísticament constatable de vulneracions dels drets lingüístics emparats en la legislació europea i internacional.
En aquest àmbit de responsabilitats polítiques del govern central cal destacar la legislació educativa orgànica que, com la LOMCE, impedeix un rang d’ús igual a les llengües que són cooficials a les comunitats autònomes juntament amb el castellà. Per això mateix, és una llei que cal derogar-la per substituir-la per una més receptiva a la diversitat lingüística i cultural de què abans féiem referència. Tothom sap que les contradiccions entre aquestes lleis orgàniques i la legislació educativa i social aprovada al nostre país que provoquen bona part dels conflictes lingüístics entre comunitats lingüístiques i és el caldo de cultiu de les actituds refractàries a l’aplicació d’un plurilingüisme integrador.
Al nostre país, però, arran de les accions legislatives aprovades en seu parlamentària del govern sorgit del pacte del Botànic, principalment de caire educatiu, i mitjançant l’anunci de la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics aquesta incidència negativa de vulneració de drets lingüístics anirà minvant de manera gradual. És també evident que els canvis de govern en les administracions locals, comarcals i provincials han produït una millora en l’atenció i respecte als drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes, però caldria una major coordinació vertebral d’aquesta sintonia. Cal, per tant, treballar aquestes situacions de vulnerabilitat de drets amb dades quantitatives en la mà, per analitzar en quines situacions es generen i decidir la forma menys punitiva de resoldre-les. En aquest aspecte, les campanyes socials, dissenyades i desenvolupoades per les administracions, són un recurs òptim que poden fer canviar actituds lingüístiques que produeixen interferències en la prestació de serveis públics.
Les entitats sotasignades ens felicitem per l’anunci d’aprovació per part del Consell valencià del Decret que regula el funcionament d’una Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Aquesta oficina és tan necessària que, mentre no ha existit, la demanda social de protecció de drets lingüístics ha hagut de ser assumida per entitats i organitzacions no governamentals com les nostres.
D’altra banda, cal considerar que l’exercici dels drets lingüístics no ha de provenir sols de la reclamació administrativa, individual o col·lectiva, sinó que ha de ser un impuls visible de la bona gestió de l’administració valenciana i d’aquelles administracions estatals establides al nostre territori. En aquest terreny, hem de reconéixer que s’ha avançat, des del pacte del Botànic, plantejant normatives que garanteixen el requisit lingüístic a la funció pública valenciana.
Perquè és obligació de totes les administracions estimular l’ús funcional de les llengües cooficials a fi d’obrir canals de normalització que equipare proporcionalment els hàbits lingüístics i en cultive la filosofia de la igualtat. Això significa que hi ha d’haver recursos administratius suficients en totes i cadascuna de les administracions a disposició dels ciutadans i ciutadanes i que hi ha d’existir també un esforç per formar els nostres funcionaris i funcionàries en el nivell de competència lingüística més adequat a les seues tasques i especialització administratives.
Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV).
Descarrega el Manifest i Informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencia 2017 en format PDF.
