Per Roberto Sahuquillo Dobón, membre d’Els Verds de València
El que ha ocorregut en la Serra Calderona no és ni més ni menys que el resultat d’anys d’oblit per part de les administracions públiques d’un dels paratges més volguts i valuosos de les nostres terres.
Cal reconèixer que quasi més de vint anys de “passivitat” per part dels Governs del PP han fet molt dany però a aquesta situació cal afegir dos anys de “no sé què fer” dels actuals dirigents de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
D’idees no poden queixar-se perquè no han faltat. En algunes d’elles, he participat tant com la meua salut m’ha permès. He estat en les sis comissions d’ús públic de la Junta Rectora de la Calderona i, especialment, referent a la prevenció d’incendis en la qual es va posar de manifest la mala situació en què es trobava la serra tant per part d’alcaldes, com d’excursionistes, d’ecologistes, etc. Res! Molta paraula però inversions poques o cap. És veritat que -com diuen- Rajoy no paga però una mica de diners hi haurà!
Des dels Verds, confiem que l’esglai que ha suposat aquest desastre natural amb al voltant de 1.500 hectàrees d’alt valor ecologic arrasades pel foc pose les piles a les senyores i als senyors que comanden la nau de Conselleria… Així i tot, tan sols ens queda açò… confiar.
També, sobre la Serra Calderona: La Serra Calderona llangueix.