Publicat a Levante-EMV, 14 de febrer de 2013. Article d’opinió de Voro Torrijos.
Gràcies a la mobilització permanent, el PP ha acceptat a tràmit la ILP contra els desnonaments. Una maniobra per a despistar l’opinió pública i tractar de parar la caiguda en picat que està patint a nivell electoral i social. Fins ara, el seu criteri davant aquestes iniciatives ha estat del tot antidemocràtic. No és que el PSOE s’haja diferenciat gaire en aquest aspecte quan ha governat.
Si analitzem la història de les ILP veurem que tots dos partits hi han tingut la mateixa sensibilitat: zero. De les 92 que s’han presentat en els darrers 30 anys, no n’hi ha hagut cap que haja prosperat (llevant-ne d’una en relació a la propietat horitzontal, que ja estava a punt de ser legislada, allà per l’any 1996); han estat fulminades pel caràcter progressista de la immensa majoria d’elles; propostes que van des del reconeixement de drets laborals a d’altres de caràcter educatiu, sanitari o cultural.
De totes aquestes, només 11 han reunit el requisit imprescindible: 500.000 signatures, i la majoria, ?ns i tot, l’han superat en escreix. Però, de res han servit els esforços de milions de persones que s’han implicat en l’única fallida fórmula de democràcia directa existent, frustrada al cent per cent per un sistema que et posa el caramelet de la participació ciutadana als morros per a després llevar-te’l i fotre’t una bona bufetada.
Aquest darrer dimarts, la dictadura parlamentària del PP s’ha burlat per enèsima vegada de la població a la qual diuen representar; ha acceptat a contracor la tramitació d’una ILP que pretén la regulació de la dació en pagament, aturar els desnonaments i aconseguir un lloguer social, i que ha comptat amb més d’1.400.000 signatures, tot i que ja ha dit per activa i per passiva que se la passarà per l’entrecuix quan arribe el moment de la veritat.
Pel contrari, no li tindrà la mateixa sort l’altra ILP, acceptada el mateix dia, que decretarà les corregudes de bous com a bé d’interés cultural. Si al remat passa el que està previst, se sepultarà el dret a l’habitatge, declarat per una Constitució espanyola convertida en paper mullat quan es tracta de posar en pràctica algun dels seus punts positius. I per altra banda, es consagrarà el maltractament animal perpetrat en multitud de places de bous i tractarà d’anul·lar la prohibició del parlament català d’aquesta sanguinolenta i torturadora pràctica, aprovada a instàncies d’una altra ILP autonòmica.
Un greuge més que incrementarà el vot independentista. Mentrestant, el PSOE, en la recerca desesperada de vots, diu el contrari que ha practicat quan ha governat. Quan va tindre la possibilitat de fer alguna cosa per les persones desnonades, s’hi va negar rotundament. Així que, per molt que jure i perjure, de res li servirà tractar de desmarcar-se de tot el que l’uneix al PP: la defensa dels poders econòmics i ?nancers, «l’establishment» bipartidista, el neoliberalisme pur i dur, l’intercanvi de papers en aquesta tragicomèdia parlamentària que converteix les ILP en una gran enganyifa i degrada i devalua l’actual democràcia formal.
