Per Toni Roderic, President d’Els Verds del País Valencià
Segons l’última declaració de Bárcenas, en seu judicial, es posa de manifest el que tothom sospitàvem: que el PP disposava de muntons de diners per al seu finançament, obtingut de forma il·legal, des de la seua fundació com a partit i en totes les seues organitzacions: la central, les autonòmiques, les provincials i, fins i tot en moltes, locals . Aquests diners, aportats per empresaris, es gestionava en caixes de diner negre, opaques a la llei, i era conegut per tots i cadascun dels secretaris generals de cada lloc.
Amb aquests diners es sufragaven campanyes electorals de forma il·legal, de manera discriminatòria per a les altres forces polítiques, i es repartien els famosos sobresous per als dirigents, entre els quals Rajoy i Cospedal.
A més es compraven vestits, sabates, abrics i viatges, i el que fes falta per a l’elit del partit. Algun aprofitava el muntó –la saca- per fer les seves xoriçades particulars.
Si a tot això li afegim la trama de corrupció que acompanya l’escàndol Gürtel a Madrid , València i Mallorca, el cas Brugal a Alacant, el cas Nóos (no sé si majestàtic)-Urdangarin- Cristina de Borbó, amb àmplia presència del PP en els tres casos, tindrem una instantània de la corrupció que acompanya el partit del govern, del lladregots que són alguns dels seus dirigents, del que poden arribar a pispar, i com de xoris poden arribar a ser.
Que a aquestos personatges, mitjançant el vot, els espanyols els hagen donat la potestat de governar, no deixa de ser una bestiesa i ximpleria majúscules . Que ells mateixos no se’n vagen avergonyits és una prova més de la seua barra, desvergonyiment i gosadia. Però que algú puga tornar a votar-los és una insensatesa i un disbarat que només les ments malaltes poden aguantar i suportar.