Per Toni Roderic, President de Los Verdes.
El que alguns mitjans han qualificat com “històrica manifestació” a favor dels bous a València del passat 13 de març, potser, perquè ningú esperava que el desprestigiat i àmpliament rebutjat món dels toros fos capaç de reunir 10.000 protaurins -segons el Delegat del Govern del PP que no crec que hi haja rebaixat la xifra a la vista de personatges tan populars com Camps o Bonig que van participar en la mateixa i que no van necessitar cap dels autobusos gratuïts que es van habilitar, tot siga dit-, ha reobert un debat -mai tancat- el principal protagonista del qual ha estat Joan Ribó, alcalde de València i membre destacat de la coalició Compromís, amb la seua proposta de reconvertir la “festa nacional espanyola” en alguna cosa més light com són -sempre segons l’alcalde- els bous a la portuguesa per “avançar en el respecte” i contra el maltractament.
Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana, per contra, amb la seua frase “No sóc un expert taurí“, si bé reconeixia “l’experiència” de l’alcalde de València, eludia entrar en un debat -més sap el dimoni per vell que per dimoni – del que podia eixir escaldat amb antecedents -el PSOE no manca d’experts- com el de passar la tauromàquia i activitats taurines d’Interior a Cultura quan Rubalcaba o González-Sinde -ministres de l’Interior i de Cultura respectivament- van acordar, al juliol de 2011 , una “incardinació més correcta” -canvi estètic segons els protaurins- o com quan, al juliol de 2015, el seu Consell -les competències del sector estan transferides a les comunitats autònomes- ens sorprenia amb què només autoritzaria “bous al carrer” en els municipis que acreditaren “tradició“.
Com Puig, Ribó, també, és diable vell -tota norma té el seu excepció- encara que sembla que s’ha deixat portar pel que espere que no es convertixca en una moda a la “nova” política: reivindicar toros a la portuguesa. No fa molt, amb motiu de la seva Fira, Podemos Olivenza argumentava que “La societat exigeix que no es torturi fins a la mort els animals en un espectacle públic. (…) És el modern i allò esperable d’un país civilitzat. Com ho és, sense anar més lluny, a la veïna Portugal“.
Per descomptat, entenc que Joan Ribó, com a expert taurí, haja prescindit de contrastar la seva visió idíl·lica de la tauromàquia al país veí amb els seus companys de coalició, concretament, amb els de VerdsEquo (unió d’Els Verds-Esquerra Ecologista, un microescició d’Els Verds protagonitzada pel primer trànsfuga verd de l’estat espanyol i Equo). Per la seua part, també, VerdsEquo ha prescindit de valorar la “síntesi” que proposa Ribó encara que no sé si per desconeixement de la realitat portuguesa o perquè estan totalment d’acord amb allò “modern“.
No obstant això, des de Portugal, associacions pels drets dels animals constaten un descens dels espectacles taurins així com del nombre d’espectadors any rere any i el relacionen amb un major coneixement i informació sobre l’espectacle per part de la societat. En paraules de Sérgio Caetano, membre de la Plataforma Portuguesa per l’Abolició de les Corregudes (Basta), “Fa uns anys les persones pensaven que en les corregudes a la portuguesa l’animal no moria, i que no patia tant com a Espanya“. Sense oblidar el maltractament previ a les curses, el tracte a l’animal, a Portugal, és igualment cruel en perllongar més la seua mort després de ser agredit per banderilles, encara que no passa a la plaça sinó al corral en finalitzar l’espectacle i, en ocasions, l’endemà quan arriba l’escorxador.
Només en una població, Barrancs, s’ha seguit matant el toro com a excepció única a la llei portuguesa de 1928 -que va prohibir l’espectacle taurí amb mort- i segueix sent l’única després de la descriminalització d’aquesta pràctica en l’any 2000 el que és una dada significatiu: el negoci de les ramaderies de bous de lídia pot continuar amb o sense mort a la sorra encara que no sense tot tipus d’ajudes directes o indirectes cada dia més qu?estionades per la societat civil que considera repugnant subvencionar el maltractament d’animals amb fons públics.
Per tant, li aconsellaria a Joan Ribó que exercís més de antitaurí -si ho és- que d’expert en tauromàquia lusitana … jo, de Portugal, em quede amb el fado.
