Per Joan Francesc Peris, Portaveu de la Federació d’Els Verds.
La conservació i regeneració de l’espai forestal, que suposa un 50% del nostre territori, ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertificació i per al manteniment del paisatge i l’economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la muntanya valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l’estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys.
Ens fa falta un nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana, per afavorir la participació i corresponsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, ajuntaments, propietaris privats i professionals del sector) i el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la Unió Europea de “Qui contamina paga”, també hem d’aplicar l’altre principi de justícia social de qui ofereix serveis ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d’estar compensat. Caldrà establir mesures positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una renda familiar garantida, al mateix temps que la nova Generalitat sorgida de les eleccions del mes de maig hauria de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc valencià.
En els últims vint anys, la Generalitat en mans del PP de Zaplana, Camps i Fabra han dedicat menys de 10 euros per ha/any de bosc quan caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per ha/any al llarg dels quatre anys de cada legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d’un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que, en 2004, després de no constituir-se mai, va desaparèixer del Consell Assessor de Participació i Medi ambient: trista vida.
A l’inici de l’any, el govern de Rajoy ha aprovat una reforma de la Llei de Muntanyes que permetrà la reclassificació de sòl forestal en terrenys urbanitzables -diuen que per interès públic-, al mateix temps que deixen sense funcions reals davant els incendis forestals als professionals que més saben del bosc com són els agents forestals. L’oposició d’Els Verds i de tot el moviment ecologista i amants dels arbres és rotunda a aquesta reforma del PP.
En temps de canvi climàtic, no hi ha major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntics embornals de CO2 i garants d’humitat en el mitjà. Justament, al contrari del que vol el PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya per possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal a les muntanyes públiques i, també, en les privades.
Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no està molt preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola, d’un total d’1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A majors inversions públiques en la prevenció d’incendis, hem d’acompanyar l’augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privats i als Ajuntaments. Un incendi com el de Serra de Gata que acaba amb 7.500 hectàrees cremades de bosc hauria de ser suficientment incentivador per engegar, urgentment, una nova política forestal.
Els Verds, demanem al nou govern valencià l’engegada real de la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa per a alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior. Al mateix temps que embornal de CO2, el bosc és, a més, una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l’agricultura. I, per si tornara la febre constructora, hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que hagi sofert un incendi forestal, just el contrari del que, ara, pretén l’agònic PP des de Madrid.
El més que evident canvi climàtic reclama que els governs progressistes es posen, urgentment, a la tasca de minorar les seues dramàtiques conseqüències per a tota la societat i el territori.