Artícle d’opinió de Voro Torrijos. Publicat a Levante-EMV, 15-11-2011.
Que conste que aquestes ratlles són només d’aclariment, que no hi ha cap intenció de menysprear globalment l’opció d’Equo per a aquestes properes eleccions. Tant de bo els seus resultats foren els esperats pels partits que la conformen i que una formació ecologista faça possible el salt al congrés. Per desgràcia, la transformació de l’ecologisme polític en espai electoral encara està per vore. Al que cap afegir que les dificultats per tal que un partit nou puga obtenir escons al parlament espanyol són immenses i més encara si la casa es comença per la teulada. Si el que es vol és arreplegar el vot verd i ecologista, no s’entén que la marca verda reconeguda fins ara a nivell electoral, desaparega de la proposta d’Equo i siga menyspreada de manera tan incomprensible; que tot el treball realitzat durant més de dues dècades per tal que la població reconega el logotip del gira-sol unit al nom verd s’haja de malbaratar i alhora fagocitar per una mena d’OPA hostil sense trellat, difícil de pair i d’entendre. Per què eliminar l’únic referent electoral ecologista reconegut per la majoria de la població en ares d’un projecte que ha nascut precipitadament, sense totes les garanties democràtiques de les quals gallardeja, ni amb la transparència suficient que calia esperar.
Les presses no són bones conselleres, ni ajuden a fer bé les coses. Equo ha intentat aglutinar en pocs mesos l’ecologisme polític, però el resultat ha estat fallit. La Confederació Verda de l’Estat espanyol se n’ha quedat fora, per raons molt senzilles: la proposta que se li feia era que s’havia de dissoldre i que, a més, en la nova formació política, qualsevol referència verda quedava eliminada. Evidentment, dues coses de difícil comprensió. Com explicar que la Confederació Verda s’havia de diluir dins d’Equo, mentre que altres partits com ara Iniciativa pel País Valencià i Esquerra Ecologista podien seguir tan tranquil·lament dins de la coalició Compromís? Increïble, però cert (i indignant).
Per acabar-ho d’adobar, Iniciativa per Catalunya, veritables tutors a l’ombra d’Equo, amb qui s’han homologat de manera confederada, i a qui li han posat la música i la lletra en tot el procés de formació, han fet veritables equilibrismes circenses per tal de tapar les grans contradiccions del muntatge. Per una banda, pacten fora de Catalunya amb Equo i segueixen mantenint la seua coalició nacional amb Esquerra Unida i Alternativa. Al mateix temps, Equo rebutja la proposta d’acord a nivell estatal amb Esquerra Unida, però accepta anar de complement amb Compromís al País Valencià. Tot un increïble galimaties que s’haurà d’esclarir a partir del dia 21 de novembre, perquè són més les coses que uneixen que les que separen, si se superen els impresentables personalismes camuflats de falses estratègies.
I enmig de tot aquest desgavell, Els Verds del País Valencià hem optat per sumar i no marejar, per defensar els nostres senyals d’identitat i per ser conseqüents amb un programa electoral amb solucions verdes, radicals i d’esquerres i per això hem pactat amb Esquerra Unida, un bon antídot per a frenar el PP i per a posar les bases d’un necessari canvi de paradigma, que bona falta que fa.
