Per Voro Torrijos i Tàrrega, miembro de Els Verds del País Valencià.
Els morrals amb què la premsa ha estat tapant les vergonyes de la monarquia hereva de Franco, han caigut com si res.
Si hi ha un fet polític evident en aquest recent estrenat 2014 és, sense cap mena de dubte, la crisi profunda que està patint la monarquia espanyola. Sense adonar-nos-en, en un tres i no res, l’opinió pública ha passat de considerar-la com un exemple de virtuts incomparables i de valors eterns, a veure-la com una font inacabable de males pràctiques i sorpreses inesperades. El camí de mala petja pel qual s’hi ha endinsat resulta d’allò més decebedor per a qui pensava que això de la monarquia era per a tota la vida. I si no millora la cosa, que no ho sembla, el futur encara li pinta bastos i bastonades, si més no, en el camp informatiu, mediàtic i judicial.
La monarquia està entrant en una fase en què ja no hi ha ni rei ni roc, ni ordre ni concert, ni futur que li espere; per molt que s’entesten alguns mitjans de manipulació de masses a defensar-la, ja no la salva ni la mare que l’ha parit, ni aquella “gloriodiosa” transició que pretenia deixar-ho tot lligat de peus i mans. Els morrals amb què la premsa ha estat tapant les vergonyes de la monarquia hereva de Franco, han caigut com si res. El pacte de silenci de fa quaranta anys s’ha trencat i fa aigües per tots els cantons; ja no hi ha rei que ens governe ni Papa que ens excomunique, ja no hi ha aquell vassallatge a una casa reial avui impresentable i més vulnerable que mai; que put per tot arreu, des del cap fins a les seues extremitats.
Però, cal dir que tota la informació que ara s’està destapant sobre la monarquia ja fa uns anys que circula per internet i representa només la punta de l’iceberg. És arran del cas Urdangarín i de l’accident del rei en plena cacera del caçador caçat que s’ha obert la caixa dels trons reials. Una caixa que encara ens depara un munt d’incògnites que s’aniran esclarint de manera inexorable, com ja va començar a fer, allà per l’any 2001 una publicació editada per “Kale gorria” i signada amb el pseudònim de Patricia Sverlo, titulada “Un rei cop per cop”, que podeu trobar de manera gratuïta a la xarxa (també la seua versió original en castellà anomenada “un rei golpe a golpe”). I si en voleu encara més, podeu posar-vos al dia amb la recent emissió per part de canal + França del reportatge: “Juan Carlos: Le crépuscule d’un roi” –que també podeu veure per internet–, on es recrea amb els més notables dels seus escàndols: un rei que l’any 1956 dispara al cap del seu germà i li causa la mort immediata; que jura fidelitat al “Movimiento Nacional” feixista; que gaudeix matant elefants; que humilia la reina amb suposades infidelitats; que té una de les majors fortunes d’Europa, els orígens de la qual no estan gens clars, i un llarg etcètera que deixarà bocabadada qualsevol persona que tinga una mica de curiositat per informar-se sobre aquesta monarquia bananera que a tothom esvera.