Per Toni Roderic, Àrea de Presidència d’Els Verds.
L’intent de Mònica Oltra -i d’Iniciativa- d’arribar a un acord entre els dirigents de Compromís per a violentar les decisions democràtiques és un exemple paradigmàtic i una demostració del tarannà polític dels ravalers de la política.
Si algú es pensa que açò és novetat, s’enganya totalment. Només cal recordar allò que la premsa sempre calla: Mònica Oltra arribà a les Corts Valencianes l’any 2007, després d’un pacte de la casta d’Esquerra Unida del País Valencià -de la mà de personatges tan democràtics com Joan Ribó i Pasqual Mollà– per a trencar, uns dies després de la seua elecció, tant el primer grup parlamentari de Compromís a les Corts, apropiant-se del nom, com el seu propi partit, EUPV, en un acte vergonyós i sàdic de transfuguisme polític que la premsa valenciana sempre amaga.
Els acords de la casta de la coalició Compromís van fer que Oltra, una altra vegada, tornés a ocupar un escó el 2011 a les Corts Valencianes i, si la Mare de Déu d’Agres no ho soluciona, tornarà a ocupar -per tercera vegada-, la qual cosa suposarà 12 anys de diputada- un altre escó el 2015, encara que, aquesta vegada, no sabem, a hores d’ara, de la mà de quina casta ho farà.
D’això només es tracta, d’ocupar càrrecs perquè se li coneixen pocs mèrits polítics, poques propostes programàtiques d’esquerra ni de valenciana que no siguen l’estridència de l’enfrontament barroer amb el PP.
Jo no sé què farà el BLOC, però té mala peça al teler. Si no es baixa els pantalons amb la casta d’Iniciativa, Oltra serà candidata de PODEMOS i amb la justificació que cercava? I si se’ls baixen… doncs també? Després de ser candidata, exigirà el pacte amb PODEMOS –per a guanyar!- i el BLOC perdrà sigles i essències dins del magma estrany, poc clar i antivalencià de PODEMOS? I el que és pitjor, el possible pacte de l’esquerra valenciana –per fer fora el PP- serà impossible si no és a canvi d’entronitzar Oltra com a presidenta de la Generalitat Valenciana per a fer no sabem què?
