Per Joan Francesc Peris, Portaveu d’Els Verds.
#DiaDelsBoscos
La conservació i regeneració de l’espai forestal, que suposa un 50% del territori valencià, ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertificació i per al manteniment del paisatge i de l’economia rural valenciana.
El bosc mediterrani i la muntanya valenciana en particular té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 Kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la coberta forestal i protecció del sòl de les muntanyes ha de ser l’estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys.
Hui que se celebra el Dia Internacional dels Boscs és l’hora del ple reconeixement polític i social dels nostres espais forestals pels seus valors ambientals i socials.
Necessitem un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana per afavorir la participació i corresponsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, ajuntaments i professionals del sector) i el conseqüent repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals.
Aplicant el principi de la UE de qui contamina paga, també hem d’aplicar un altre principi de justícia social de qui ofereix serveis ambientals en el conjunt de la societat ha d’estar compensat. Caldrà establir mesures positives per assegurar als propietaris de boscos i terres de muntanya una renda familiar garantida, alhora que el nou Govern Valencià sorgit de les eleccions del mes de maig hauria de proposar un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc.
En els últims anys la Generalitat en mans del PP de Camps i Fabra, amb Rajoy governant, dedica menys de 10 euros per Ha./any de bosc i s’hauria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha./any al llarg dels quatre anys de legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d’un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que l’any 2004, després de no constituir-se mai, va estar desaparegut en el si del Consell Assessor de Participació i Medi Ambient, de trista vida.
A principis d’any el govern de Rajoy va aprovar una reforma de la “Ley de Montes”. Aquesta permetrà la reclassificació de sòl forestal en terrenys urbanitzables, diuen que per interès públic, alhora que deixen sense funcions reals front a incendis forestals als professionals que més saben del bosc com són els agents forestals. L’oposició d’Els Verds i de tot el moviment ecologista i amants dels arbres és rotunda a aquesta reforma del PP. En temps de canvi climàtic no hi ha un major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntics consumidors de CO2 i garants d’humitat en el medi.
Justament el contrari a la pretensió del PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya pel perill de possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal, en les forests públiques i també en les privades.
Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a la xifra d’un milió les hectàrees on és totalment absent qualsevol tipus de tècnica silvícola, quan el total de la superfície forestal valenciana és 1.217.000 Ha.
A l’increment de les inversions públiques en la prevenció d’incendis, caldrà acompanyar-les d’un augment en les subvencions a tasques preventives, tant per als propietaris privats com per als ajuntaments.
Els Verds, si participem en el nou govern valencià posarem en marxa realment la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa, per a alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior, alhora que consumidor de CO2 és, a més, una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats a causa de la crisi de la construcció i l’agricultura. I per si torna la febre constructora haurem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal, just el contrari del que ara pretén el PP.
