Per Joan Francesc Peris, Portaveu de la Federació d’Els Verds.
M’ha vingut al cap aquesta pregunta retòrica, per descomptat, al moment de saber que els 28 -tots els estats membres de la Unió Europea-, han acordat l’expulsió de tots els migrants i refugiats arribats a les costes gregues. Tots, sense distinció, han votat una decisió injusta, vergonyosa i vergonyant, inhumana i que és un pas més, potser definitiu, en la mort del mite de l’Europa de la democràcia, dels drets humans, de la sostenibilitat mediambiental, del benestar i de la qualitat de vida.
Semblava que l’Europa rica i poderosa, després d’anys i anys de colonialisme i explotació del món per al seu interès, podia constituir-se com a referent democràtic i protector dels drets humans i de solidaritat per a la gent que fuig desesperadament de les guerres on es barreja el fanatisme religiós, els interessos estratègics, el gran negoci de les armes i la lluita pel controls dels recursos petrolífers. Semblava que una petita part del que Europa ha obtingut dels anys i anys d’imperialisme i colonialisme podria gastar-se a acollir als refugiats.
Però no. La Unió Europea és un club de polítics de molt poca altura ètica al servei del sistema de dominació del món on mana un petit grapat de rics. Perquè com poden votar el mateix, en un assumpte tan important i vital com aquest, els representants de la Grècia de Tsipras que els de l’Espanya en funcions de Rajoy? Si, en un tema com aquest de l’expulsió de tots els refugiats, no hi ha diferència entre l’esquerra i la dreta és que no queda esquerra alternativa i, per tant, real en la Unió Europea. On està la “liberté, égalité, fraternité” de la França d’Hollande? On una posició diferenciada de l’esquerra que, ara, governa a Portugal? És clar que votin a favor Merkel, Cameron, els neoconservadors centreeuropeus, els polonesos, els hongaresos… I, sota la capa de l’ascens del feixisme sociològic i també polític a Europa, l’esquerra oficial s’acovardeix i es plega i acaba acceptant decisions totalment contràries a la històrica lluita per l’emancipació i per les llibertats.
És com si derrotada totalment la utopia comunista als països de l’Europa occidental, on els partits comunistes democràtics havien arribat a tenir una gran influència sobretot als països mediterranis i ara són pràcticament residuals, una vegada els treballadors occidentals han vist el que realment era el sistema soviètic, la Unió Europea ja pot mostrar realment la seva cara i ideologia real: la de l’Europa imperialista que utilitza el seu domini de la tecnologia per dominar a la resta del món i, a més, mantenir als seus treballadors en condicions precàries. Ja hem vist com la crisi econòmica internacional ha estat aprofitada per retallar drets socials i laborals en tota la Unió Europea i concentrar els capitals en les grans multinacionals. Justament, l’únic país europeu que ha fet una sortida de la crisi diferent i reeixida per a la gent ha estat Islàndia, que no pertany a la Unió Europea. No, la mítica Europa del benestar ja no existeix, perquè ja no té ideològicament un enemic immediat i proper. Ara, els bancs i financers poden estrènyer encara més i més doncs no hi ha on comparar-se, ni on inventar un paradís obrer millor que mai va existir. Caigut el mur cap als dos costats, s’imposa la llei de la selva del capitalisme més salvatge on els polítics estan per servir als financers i la banca i són aquests als quals se’ls recolza, se’ls ajuda, se’ls promociona o se’ls perdona. I, en aquesta llei de la selva tan insolidària, no és d’estranyar que apareguin brots importants de neofeixisme. No oblidem que el feixisme d’Hitler va sorgir dels pensaments conservadors, com un instrument de l’imperialisme del complex industrial alemany, però es va alimentar d’una població parada i totalment decebuda de la política de l’esquerra oficial.
Ara, els 28 de la Unió Europea han decidit expulsar als migrants i refugiats arribats a les costes gregues. Tots han votat el mateix. Tots s’han posat al costat de la insolidaritat i la xenofòbia. Ha guanyat l’extrema dreta amb aquesta decisió: el cervell del rèptil s’ha imposat. Mals temps per tots i totes s’anuncien. A no ser membres d’aquesta Unió Europea és el perill que corren els catalans o els bascos si es declaren independents? Doncs va a ser que, potser, el mirall a mirar-se sigui Islàndia i no Brussel·les.
