Article d’opinió de Voro Torrijos i Tàrrega publicat a Levante-EMV, 06-07-20212. Els milers d’hectàrees cremades al País Valencià en aquesta darrera setmana han estat un rècord terrorífic. Les xifres són esfereïdores i les conseqüències devastadores. Ja se superen en escreix les 30.000 Ha arrasades ara fa gairebé dues dècades –dit siga de passada, l’any 1994, previ a la socarrada total del PSOE a la Generalitat Valenciana.
Després d’aquest infernal incendi produït en el terme de vint-i-dos municipis al voltant d’Andilla i de Cortes de Pallars, les coses ja no seran com fins ara. Ningú no podrà retirar de la memòria l’espessa boira d’incompetència política que ens ha cegat tan intensament durant aquestos maleïts primers dies d’estiu. El fum i les cendres s’han imposat pertot arreu. Fins i tot han arribat amb força al mateix cap i casal. La foto fixa de la catàstrofe durarà molt més del que la manipulació dels mitjans puguen o vulguen abreujar. Ni tan sols la borratxera del futbol serà capaç, aquesta vegada, d’esborrar la tristor i la indignació provocada per la desastrosa gestió forestal del Partit Popular. De res serviran les cares compungides de Fabra, ni els silencis escandalosos de Rajoy, que prefereix festejar els triomfs futbolístics des d’una tribuna boicotejada pels seus homòlegs alemanys, britànics o francesos –en protesta per la situació en presó de l’exprimera ministra ucraïnesa–, que donar la cara i solidaritzar-se amb la població valenciana.
I aquesta situació té unes causes i uns responsables. Les retallades en cura forestal han estat enguany molt visibles. La rebaixa pressupostària d’un 38% sobre unes xifres d’anys anteriors ja més que insuficients ha fet que els boscos es troben en un estat d’indefensió constant a l’espera de qualsevol dels milers de possibles factors que poden provocar una desfeta evitable. La salut dels nostres boscos quedarà afectada durant dècades per la incompetència i la irresponsabilitat d’una gentola que només pensa a seguir desmuntant el feble estat del benestar social existent fins reduir-lo a la mínima expressió. I en aqueixa dèria neoliberal, els boscos són menyspreats de manera permanent. Per això, cal que demanem amb contundència la seua dimissió.
No podem permetre un altre desastre com l’actual, ni que aquestos encantadors professionals de babaus continuen ni un moment més en el seu càrrec. Ens hem de despertar de la paràlisi generalitzada que pateix aquesta Comoditat Valenciana. La ràbia i la impotència s’han de convertir en una resposta implacable perquè açò no es torne a repetir. Cal una política preventiva contra el risc d’incendis forestals. Es massa sabut que els incendis s’apaguen en hivern amb gestió del bosc, silvicultura preventiva i ajudes als Ajuntaments i és històrica la manca de voluntat política del PP en aquesta matèria. És encara més lamentable, amb els índexs d’atur existents i la crisi del sector agrari valencià la falta d’inversió en aquest sector, perquè invertir en bosc és invertir en qualitat de l’aire, és millorar la imatge turística valenciana i és invertir en el futur del País Valencià.
