Article d’opinió de Voro Torrijos. Publicat a Levante-EMV, 27-10-2011.
Si Bram Stoker hagués d´escriure la seua novel·la en l’actual segle XXI, és molt probable que encarnés el seu personatge principal en els senyors de la banca i del capital financer, insaciables vampirs que mai no en tenen prou en la seua xuclada creixent, que fixen com a víctima permanent les classes populars i els països empobrits. La seua cobdícia ratlla en dèria malaltissa. Com més en tenen, més en volen. Fins al punt de deixar gairebé seca la mamella que els alimenta, de sacrificar la gallina dels ous d’or, de xuplar la jugular fins a l´assassinat total. Alhora, la política que estan aplicant els governs de dretes i d´esquerres a Europa, podria desembocar en un col·lapse econòmic total si el poder adquisitiu de la classe treballadora es redueix dràsticament. Si no hi ha revitalització de l’economia la situació seguirà empitjorant fins a extrems inversemblants, diuen algunes veus assenyades.
La responsabilitat més gran de la crisi econòmica que patim la tenen les forces conservadores i les polítiques públiques que apliquen, exigides pels insaciables mercats financers. I la mare dels ous és la gran reducció d´impostos que han tingut en el darrer lustre les classes benestants, la qual cosa ha produït una regressió impositiva que ha creat el dèficit públic per la reducció dels ingressos a l´estat i no per l’augment de les despeses públiques, com pretenen fer-nos creure.
La complicitat i el paper dels mitjans de manipulació de masses està sent d’allò més important. Estan treballant a l’uníson amb la classe dominant —disculpeu l’obvietat!— tot eliminant del seu vocabulari els conceptes de classe treballadora, classes mitjanes o burgesia. La classe dominant ha aconseguit que no es parle de classes socials, és el resultat del triomf del pensament de dretes, és l’americanització de la política i de la cultura. Si haguérem de fer cas als corifeus mediàtics que, dia sí i dia també, ens persuadeixen de la necessitat de dur a terme tantes retallades com calga per tal d’eixir del dramàtic i inevitable atzucac econòmic en què ens volen endinsar, el minso estat de benestar que tenim hauria de desaparèixer gairebé del tot, sacrificat en la pira que el neoliberalisme té preparada per a acomplir els seus insaciables desitjos: la privatització de tots els serveis públics i la desregulació laboral total. I amb què compta? Doncs, amb unes quantes miríades d’obedients politicastres que no tremolen en la seua tasca de deixar desprotegides les classes socials més desfavorides a base de posar en escac i mat uns estats que haurien de respondre als interessos de la majoria i no als neoliberals.
Però cal aprofitar aquestos moments de crisi per a canviar, però no de jaqueta o de màscara sinó de camí. Ni PSOE ni PP poden solucionar la crisi que han creat. Cal posar en marxa una economia sostenible (ecològicament i socialment) amb un altre paradigma que tinga com a objectiu acabar amb les desigualtats socials i comprometre’s de debò i de veres amb el medi ambient i el seu futur. Una economia que haurà de ser social, verda i democràtica o no serà.
